Entrevista

Hola a tothom!

Per fi he pogut fer la meva entrevista :) Fa força dies vaig intentar contactar amb la mestra de la classe dels cargols (lloc on vaig realitzar la meva observació), però no ha donat senyals de vida...

Llavors vaig pensar en la Teresa, que ara és directora en una altra escola de primària i que fins l’any passat havia estat exercint com a tutora de parvulari en l’escola on jo he realitzat el meu treball etnogràfic (que també és on jo vaig cursar la primària).

Així que la vaig trucar per veure si em volia fer un cop de mà i de seguida em donar un si i estava encantada d’ajudar-me! I jo em vaig alegrar molt perquè sé que és una persona a qui li apassiona la seva feina i que té molta experiència en l’educació infantil.

Vam quedar per trobar-nos dissabte en una sala on es fan tallers, i vaig quedar bocabadada amb la naturalitat amb la que em contestava les preguntes i amb la il·lusió amb la que parlava del seu començament en el món de l’ensenyament.

Per tant, puc dir que vaig gaudir molt de l’entrevista i li estic molt agraïda per la seva disponibilitat.

El més curiós és que ara que tinc 23 anys, la recordo amb les mateixes ganes de viure i amb la mateixa il·lusió que fa 19 anys enrere, quan jo anava a P4 o P5, i recordo també que tots els nens volien tenir-la de mestra.

Així que no només he entrevistat a una gran professional, sinó també a una gran persona...

Us deixo algunes fotos més!! Espero que us agradin!

Una vista del fons de la classe.

 

Una vista de lluny del pati.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Foto de l'horari.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Algunes impressions i reflexions…

En primer lloc, m’agradaria dir que pel que he anat observant... els nens a l’escola des de ben petits ja es van creant un rol...és curiós perquè això es va produint inconscientment... Alguns ja els agrada cridar més del compte l’atenció, altres mostren menys interès en la feina i en canvi, més en jugar o distreure’s, a altres nens ja els notes que són responsables i que són polits i ordenats, i que sempre fan cas als mestres... de totes formes són infinitats de maneres de ser, i tot i que es digui que la personalitat i la identitat es va creant mica en mica, de petits ja se’ls pot atribuir un rol, és clar que segurament en un futur canviïn, i penso que amb quatre anys encara són molt innocents, i no actuen amb gens de malícia... Tot el contrari, em crida especialment amb la naturalitat que es comporten i amb la naturalitat amb la qual s’expressen... els i és igual quedar bé o malament quan donen alguna opinió, si tenen caca doncs ho diuen sense cap vergonya, si un nen o nena no els hi agrada o no volen jugar amb ell ho diuen tan tranquil·lament, si tenen ganes de plorar doncs ploren...

També m’he fixat que quan expliquen coses que els hi ha passat, encara no s’expressen amb prou claredat, a vegades m’ha costat d’entendre’ls, però bé hi ha nens que s’expressen amb més claredat que d’altres...

Un altre aspecte que vull comentar, és que tot i que alguns nens o nenes són més entremaliats, a aquesta edat tenen molt respecte als seus mestres. Al menys el que jo he vist...

Que més... la timidesa també és un factor de doble sentit. Abans he dit que generalment els nens són molt naturals i acostumen a actuar sense vergonya, però alhora hi ha moments que es mostren tímids... Suposo que això ocorre perquè encara s’estan adaptant a conviure en una escola amb nens molt diferents, amb uns mestres...  Tot i que tenen amics, encara alguns són molt vergonyosos, i quan els parles baixen el cap i no et miren...

I per últim, crec que és important no llençar prejudicis cap als nens, perquè això pot acomplexar-los i en un futur els pot perjudicar... així que hem d’intentar tractar-los a tots per igual sense crear diferències, però sempre marcant-los un respecte envers els mestres i els companys i mostrant-los-hi unes normes que s’han d’intentar complir i un ordre perquè tot funcioni bé.

Últimes dos visites… trobaré a faltar els petits…

En la tercera visita, ja de bon matí teníem a un nen empipat… l’Hé. no volia posar-se a la fila, i s’ha abraçat a la seva mare… S’ha enrabiat, s’ha posat a plorar… Quan hem anat pujant la resta, ell ha final ha accedit a seguir-nos… però quan hem arribat a la classe, seguia ben enrabiat i s’ha tirat al terra… i ha trigat una bona estona en posar-se la bata… jo trobo que és un nen molt maco… però bé té un “pronto”...

Avui vindrà la Mo (mestra que els hi fa informàtica), per ajudar-nos a fer mates.  Però abans hem fet unes quantes cançons : la de la mosca empipadora, la de la tardor, la de l’elefant, la dels dies de la setmana, la de vestir-se… però estan una mica esverats…
Com són força petits encara, les mates se’ls hi ensenyen amb joguines. La mestra els hi ha fet dos files amb joguines d’animals, perquè aprenguin a distingir una fila curta d’una fila gran, i també perquè contin quantes files hi han. L’exercici ha anat força bé.
A l’hora d’esmorzar m’ha donat per fixar-se en el menjar que portaven, i és força variat… uns porten un entrepà, altres fruita (poma, mandarina, plàtan i crec que cap fruita més), croissants, magdalenes, iogurts… i sobretot he vist molts entrepans de nocilla.
Quan hem estat al pati, ha passat una cosa que ha impactat molt als nens : HEM VIST UNA RATA !! Tots estan nerviosos i han corregut darrere d’aquesta…les mestres també han anat a xafardejar… bé, ha estat una estona molt divertida…i al final tot s’ha solucionat !! crec que la rata ha sortit del recinte del pati...

I ara toca explicar l’última visita ! Em sap greu no anar-hi més perquè són tan macos… avui quan he anat a la fila per pujar amb ells a la classe, la mestra m’ha explicat que la Im (nena marroquí) marxarà i que just s’ho han dit un dia abans…l’A. està molt emprenyada perquè casi no ha pogut acomiadar la nena dels seus companys i ha parlat amb la seva mare a veure si durant el dia la porta i la podem acomiadar … però jo crec que no vindran…
L’A. els ha explicat als nens que la seva companya no tornarà amb ells a la classe, però que potser venia a acomiadar -los… ells s’han quedat una mica trasbalsats i han dit que estaven una mica tristos…
Avui no ens hem posat bates perquè baixem al gimnàs. Primer s’han de descalçar per entrar-hi i seguidament s’han de posar uns altres mitjons a sobre per no relliscar… Els nens estan contentíssims ! Hi han matalassos, una cistella de bàsquet, un cono per ficar-s’hi dins i donar voltes, trossos de tela, una pilota gran de plàstic…
Els més revolucionats es dediquen a pujar per tot arreu i amb les teles es feien una capa d’spiderman, quina gràcia m’ha fet ! Altres construeixen una casa, altres fan tombarelles als matalassos… bé hi ha de tot… i com sempre alguns han acabat plorant perquè s’han fet mal…


Abans de marxar la mestra als ha fet recollir tot el material i a continuació s’han tombat per reflexionar una estona. Després s’han posat les bambes i hem pujat a la classe a esmorzar.
A la classe la mestra els ha dit que era el meu últim dia d’estar amb ells, i els infants s’han quedat callats i no han dit res. Quan han format una fila per marxar al pati, m’ha agradat perquè tots els nens em volien fer un petó per acomiadar -se de mi, qué monos ! Excepte, una nena que no ha volgut, però bé potser és més vergonyosa ! Estic contenta, perquè per mi ha estat una experiència magnífica i molt divertida, però alhora molt curta !! Per cert, les fotots que he anat posant són de les coses que els nens han anat portant de la tardor!